Ja s’ha acabat l’Aplec de la Plana 2012. Aquesta desena edició, com s’ha anunciat al llarg del temps, ha tingut uns canvis. Entre aquests, l’Aplec cultural, on hem traslladat els actes culturals a la setmana d’abans per tal de donar-los així el lloc que es mereixen, i no hagen de competir amb l’oci nocturn, que a primera vista pot ser més atractiu.

Pel que fa a aquesta setmana cultural, en fem un balanç positiu amb les xarrades, en primer lloc, de Gonçal Bravo, que explicà com l’ofensiva neoliberal ataca les nostres classes populars, i les diferents alternatives de què disposem per generar estructures de contrapoder, com pot ser el cooperativisme. També hem tingut una xarrada a càrrec de Laura Franch, en què desmuntà els mites de l’amor romàntic, i ens mostrà com les relacions afectives més bàsiques en les nostres societats estan impregnades de models que es basen en la desigualtat de gènere. També hem tingut amb nosaltres Vicent Pitarch, membre de Castelló per la Llengua i especialista en les Normes del 32, que ens va fer una aproximació del context sociopolític de les Normes i com n’és d’important recollir aquesta lluita per la llengua pròpia com a referent. Finalment, vam acabar aquestes jornades amb una taula redona de la història de l’Aplec de la Plana, sobretot els últims 10 anys, on veiem les diferents visions del que és l’Aplec de la Plana i les diferents maneres de tirar endavant aquest projecte fins als nostres dies.

Després vam continuar amb la realització de l’Aplec, que enguany, en lloc de fer un concert de dos dies amb els grups puntals de la música en català i sobretot adreçat al públic jove, vam decidir fer un dia, on es rememoraren els primes aplecs dels setanta, que va constar d’un cercavila amb dolçainers i tabaleters, que va acabar amb la lectura d’un pregó per part d’una membre de l’organització i la regina de festes de Moncofa, i va continuar amb un sopar de pa i porta. Finalitzàrem amb el concert de Llàgrimes de Ceba i Pau Alabajos. La conclusió va ser una vetllada amb bon ambient i on es va decidir no muntar servei de barra i de sopar per beneficiar el comerç local.

Ja el dissabte va ser el colofó final amb un dia carregat d’activitats per a tots els públics. En primer lloc, comença a la plaça Major una fira d’entitats tant polítiques i sindicals com solidàries. A partir de les 11:00h Estem Vius ens van delitar amb una obra de teatre de carrer apta per a tots els públics. Tot seguit, va arribar la batukada a la plaça i mentre s’omplien els carrers es donava inici al correbars, que va recórrer els principals bars de Moncofa, on el públic va gaudir de cervesa fresca i de les millors tapes del municipi.

De vesprada, vora les 18:00h, van començar els concerts; primer de tot, Skandinat, guanyadors del Rock Penat, ens van demostrar que són joves i que vénen per quedar-s’hi. Tot seguit i abans d’Eina, el punxadiscos va amanir el dub-step, perquè la gent anara fent boca. Ja cap a hora de sopar i molta gent amb l’últim mos a la gola, es va omplir el recinte amb Eina, que amb un directe molt contundent i reivindicatiu va fer ballar i alçar els punys a tota la sala.

Ja després i la gent més relaxada, van vindre els Rapsodes, que, amb lletres divertides i bases electròniques, van fer que continuara la festa. I arribant a l’equador de la nit, tenim uns clàssics de l’Aplec, Almorranes Garrapinyaes, que ens van presentar el seu videoclip, i amb la sala plena una altra volta van fer ballar a totes i tots els aplequers a ritme del seu ska-punk de Terme. Ja sense temps per a descansar, un dels caps del cartell, vinguts directament des d’Euskal Herria i el Principat, van ser els hereus d’Skalariak, The Kluba, que van fer vibrar tot el públic amb les noves cançons, i també amb clàssics de l’antiga banda euskalduna. Però la nit no va acabar ací i Malnom va fer gaudir l’Aplec amb els seu rock, presentant el seu disc nou, Voltors, amb les col·laboracions de Rapsodes i amb un concert molt especial, ja que s’acomiadava el seu bateria. I per posar la cirera a aquest pastís, en forma de 12 hores de música, van tancar la Kinky Band amb moltes versions, que van fer que ballaren als que els quedaven energies al ritme de la bona música, amb versions de Dragon Ball, Caçafantasmes, Manu Chao, Pepet i Marieta i molts altres.