Tot que la comarca de La Plana puga donar la sensació de relaxada o tranquil·la pel que a reivindicacions es refereix, trobem com des dels anys seixanta es donen una sèrie de petites passes que ens ajudarien a entendre la celebració ja al setanta dels primers Aplecs de La Plana, d’una explícita reivindicació nacional encara actiu el Franquisme. Amb l’arribada dels 60, trobem com de la mateixa forma que es donen importants canvis a la societat, a l’Institut Ribalta també es dóna una nova evolució al plànol cultural. Així, observem una activació i compromís de la mà de personatges com mossèn Amorós i estudiants com Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez, Frederic Rivas i Garcia, que podem considerar-los com iniciadors del nou activisme cultural a Castelló. Així, com iniciativa del professor de religió mossèn Joaquim Amorós, naixia el “Club d´Estudiants” que aglutinaria diferents iniciatives estudiantils de caire valencianista i projecció catalanista. Des del Club s’engegarien diferents activitats com cursos de català, cicles de conferencies, la publicació de la revista Al Vent (de difusió arreu dels Països Catalans) i homenatges a figures de la cultura catalana com per exemple, el de Pompeu Fabra del 1960. Com indicaria Albert Sánchez-Pantoja, “l’Institut Ribalta va ser un vehicle molt vàlid per projectar a tot Castelló una sèrie d’activitats culturals a favor de la llengua i cultura catalanes (.....), així com també un destacable element de dinamització cultural”. Un altre dels vehicles de dinamització cultural a La Plana als seixanta, serien les “Classes de valencià”, producte de la dedicació desinteressada i l’activisme valencianista de gent com Vicent Pitarch o Joan Francesc Mira, qui en arribar de València s’havia incorporat al claustre del Ribalta, el curs 1966-67. Ell curs 1969-70 es van muntar les classes de català a l’Institut d’Onda, evidentment, fora d’horari lectiu, i poc després, en demanar-li-ho alguna gent del poble, comencen les classes de català també a Vila-real, als Lluïsos i a l’Institut al seu primer any d’ésser inaugurat. Cal dir que com és d’imaginar, la gent que hi anava a aquests cursets eren persones “militants” i de sensibilitat nacionalista. Dins d’aquests cursets de català, trobem com un gran avanç el pas que es donaria els anys 1972-73 en els que Pitarch i Mira comencen a donar classes de català per mestres i ensenyants. Uns cursos organitzats des del Secretariat per l’Ensenyament de l’Idioma (muntat per Eliseu Climent) i que pretenien formar en matèria lingüística els futurs mestres del país. Les “Classes de valencià”, resultarien una experiència prou fructífera. Tant, que de fet, dels cursets de Vila-real eixiria el nucli que donaria lloc al programa radiofònic “Nosaltres els valencians”, a Ràdio Popular de Vila-real. Un programa de mitja hora des d’on es punxaven els discos en català que començaven a sortir durant aquests anys: Raimon, Setze Jutges,... Es van fer entrevistes a Ovidi Montllor, Joan Fuster, Sanchis Guarner, grups de teatre, etc. Altre exemple d’agrupació cultural redreçadora, seria el Centre Excursionista de Castelló, que com a altres punts dels Països Catalans, significaria un espai de convivència i sociabilitat, no estrictament nacionalista, però sí des del qual es difonia uns valors de defensa i respecte cap a la llengua i cultura pròpies del país, fent que persones castellanoparlants entenguessen millor la situació del català, així com les reivindicacions cap a una normalitat. De fet, seria al seu centre on també es donarien algunes de les primeres classes de català d’aquests anys. Pel que respecta al panorama nacionalista nivell polític, ja a principis dels anys setanta, trobem com alguns joves de Castelló que estudiaven a les universitats de València o Barcelona entraven en contacte amb el PSAN i duien aquest projecte a Castelló. I altres estaven en contacte amb el Partit Socialista Valencià, el que després seria el PSPV. I a nivell més social, els primers setanta venien de la mà de les Plataformes Anticapitalistes (en la línia “autònoma” que s’estava donant a altres punts de l’Estat), que tindrien un destacable protagonisme dins de les primeres vagues i mobilitzacions obreres a Castelló, com les dels tallers de Radiadors Ordoñez.

Aquest context, ens pot ajudar a entendre que acabés configurant-se uns esdeveniments com els Aplecs de La Plana. El primer tindria lloc a Vila-real l’any 1973, continuant fent-se a aquesta població fins el darrer Aplec, que es faria a Castelló el 1978. Malgrat estar dins de les activitats legals, suposaven una celebració amb un marcat contingut polític, doncs era un punt de trobada important entre gent militant i sensibilitzada culturalment de diferents comarques del país i del Principat, tot i que com era normal el gruix dels assistents provenia de La Plana. En aquests Aplecs es feien parlaments, lectures literàries i concerts de gent com Maria del Mar Bonet, Raimon, Ovidi Montllor, etc. Tot i ser considerada una activitat legal, com dèiem abans, trobem com també eixirien alguns conflictes com la sanció pel desplegament d’una pancarta unitària el 25 de setembre del 1976, al IV Aplec. El Govern Civil de règim imposaria una multa de 50.000 pessetes, que seria pagada mitjançant aportacions individuals de 50 pessetes

-Extret de L’Avanç, redacció de Castelló.